VIA CÒSMICA. Plàtan de Diables.

La via en context, no necessita massa presentació entre els quatre o cinc gats que ens enfilem habitualment per aquestes parets de la provincia de Barcelona. Doncs la ruta és prou coneguda, potser per la dificultat que va suposar obrir una via d’aquesta magnitud en aquella època, per la humitat i foscor que ens transmet quan mirem cap aquella raconada de la paret, o potser perquè s’ha mitificat amb el pas dels anys.

El fet està en què, aquell grup d’amics varen obrir en tècnica d’artificial una ruta que posteriorment ha rebut molta nomenada. Varies cordades l’escalen anualment, no se on he llegit que potser unes dues o tres cada temporada. Es tracta d’una via molt desplomada on s’ha de dominar la tècnica d’auto-protecció i artificial, però que també s’ha fet en lliure. La via Còsmica va nèixer l’any 1978, quan en Manuel Arcarons, en Joan Carles Grisu i en José Manuel escalen el diedre més exagerat de la paret de Diables de la muntanya de Montserrat.

No es d’estranyar que en Bernat Canyameres i jo, dos joves fanàtics i asiduus a la nord, ens posesim d’acord ben ràpid per anar a repetir aquesta joia. Aprofitant que en Bernat necessitava practicar amb els pedals, i que el bon temps se’ns tirava al damunt (juny 2019).

La repisa diabolica ens va oferir una nit entranyable, dins la gola del llop, o al cor de Montserrat, com preferiu dir-ho.

Com que la idea era practicar artificial, i sobretot disfrutar, varem deixar l’entrada original per quan estiguessim més inspirats en roca trencada. Pel fet que jo ja he escalat la Lluis Creus, i què quan ho varem fer vem entrar per les cordes de la dreta, aquesta vegada comença en Bernat i ho fa per les cordes de l’esquerra. Ràpidament som al peu de la babaresa.

– El primer llarg de la Còsmica en sí per nosaltres; és una babaresa atlètica, on hi posarem ferralla al gust.  (6a atlètic , 25m)

– En la següent tirada haurem de superar uns graons bonament protegibles, escalant en lliure amb roca delicada en alguna secció. (V+, 20m)

– Comença el mambo, un llarg més llarg que els darrers, el vàrem empalmar fins la reunió de la repisa. Combina el lliure i l’artificial, i les peces estan força deteriorades. Els tricams i el lliure ens ajudaran per no treure el martell en uns metres força desplomats. (A1 i 6a, 40m)

– Íntegrament en artificial, primer on col·locarem els flotants nosaltres, i més endavant ho trobem tot ben protegit amb burins. (A1 i Ae, 30m)

– Seguim amb la tònica, artificial laboriós dins del seu grau. (a2 i 30m)

– Uns metres amb fisura franca per empotrar, uns passos d’artificial equipat i un pati descomunal, ens menen a la darrera reunió. (A1 i Ae 30m)

– La darrera tirada però no la despreciem, que també te feineta per arribar al cim del plàtan. Assegurances distants i sortidetes en lliure amb ambient. (Ae i V, 40m)

Per a escalar aquesta via, vàrem utilitzar:

  • Totem cam del negre al lila x2
  • Totem vermell i groc
  • Camalot #3
  • Tascons
  • Tricams

Material extra (aconsellable):

  • Petate Stubby 35L
  • Guants Crag Half-Fingers Glove “Black Diamond”
  • Portamaterial Mescalito “Kop de Gas”
  • Guindola lleugera Stratos “Kop de Gas”
  • Sac de dormir Rook “Mountain Hard Wear”
  • Barreta energètica Cliff Bar
  • Joc de Pitons i martell per si salta algo.

Recomanem fortament que feu una parada el més llarga possible a la repisa, nosaltres voliem dormir-hi tant si com no, tot i que la via es deixa fer en el dia.  És per aquest motiu que varem anar més carregats del compte, i varem dur municions d’aigua i menjar per a sentir-nos hidratats i alimentats durant les jornades verticals.

Esperem que la disfruteu tant com ho varem fer nosaltres, i que si us en assabenteu d’una via de l’alçada de la Còsmica ens ho feu saber.

Núria Pinturet i Bernat Canyameres de l’equip Camarasa Muntanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Menú