Ascensió Pilar Gervasutti al Mont Blanc du Tacul


Captivat pels immortals pilars de la cara est del Mont Blanc du Tacul jo i els meus pensaments volem junts un divendres al matí direcció Ginebra. Des d’allà agafaré un parell de busos que em duran a Chamonix, on m’espera un dels meus companys d’aventures: en Dídac.

Carregats fins les dents de passió per aquestes muralles de granit empolsinades per una neu encara fresca de la nevada de la darrera setmana, ens vam enfilar amb l’últim telefèric de “l’Aiguille du Midi” el mateix dia de l’arribada a la ciutat de l’alpinisme.

A les set érem dins el sac ja sopats sobre un petit replà a peu del refugi “Cosmiques”. L’entorn era d’una bellesa sublim. Al sonar el despertador a les quatre del matí vam contemplar una lluna plena brillant. Una lluna tan plena que fins i tot no deixava observar les altres estrelles i donava una capa de vernís especial a totes les muntanyes que ens envoltaven, creant un paisatge difícil d’imaginar.

Amb l’estómac mig ple les cames van arribar soles fins al peu del pilar en poc més d’una hora i quart. Aquest tram és una mica perillós ja que has de creuar una glacera amb esquerdes i a la base de la via poden haver despreniments a banda i banda. Però vàrem arribar just abans comencés a clarejar, fet essencial en aquest tipus d’activitats.



Entre el repicar harmoniós dels grampons, piolets i friends ens calcem els peus de gat i enfilem els primers llargs de dificultat. La primera zona de la via tracta de superar l’esperó central en un parell de llargs de corda per la seva dreta per després flanquejar a l’esquerra i superar amb un parell de llargs més un diedre de roca magnífica. I és quan estàvem allà, en els primers 100 metres de via quan ens vam adonar que el color de la roca canviava a un taronja càlid per deixar de ser freda i gris, fruit dels primers raigs de sol. Aquests primers raigs que encara no escalfen, però si dibuixen un somriure als nostres pensaments i ens fan apreciar l’espectacle tan bonic que estem vivint.

Un cop superada aquesta part vam seguir en mètode d’ensamble fins les següents dificultats remarcables en tendència diagonal a la dreta. Ja al peu d’un marcat diedre tornem a escalar en el mètode convencional, però sempre acompanyats per un ritme constant i sempre connectat amb la muntanya. Gràcies a la intuïció i l’experiència vam poder entendre en tot moment les debilitats d’un entorn a priori tan hostil però, que en aquell instant, ens abraçava amb delicadesa.


Després de superar els 600 metres de pilar amb rapidesa amb uns llargs apoteòsics a mercès d’una roca sublim, ens desenvolupem més lentament per terreny mixt i exposat per la cara nord mitjançant unes vires que rodegen l’ultima part del pilar. Per accedir-hi es fa mitjançant tres passos d’escalada artificial fàcils seguits d’uns moviments en lliure difícil no tan “harmònics” diguem-ho així….Aquí vam haver de canviar gats per botes i grampons i viceversa ja que un cop acabada la vira, s’entra a la part final on, mitjançant dos llargs de 100 metres, ens plantem a peu de la cresta final.


Aquesta cresta afilada emergeix a escassos 100 metres del cim i té una longitud de 80 metres. Aquest petit regal de la naturalesa ens va oferir un cúmul de sensacions majestuoses, no només pels estètics moviments, sinó pels records del que deixàvem sota els peus mica en mica quasi mil metres més avall.

La baixada va ser plaent fins al bivac i vam entrar a l’Aiguille du Midi amb l’últim raig de llum. L’endemà va ser un dia de descans i reflexió per ja cap al capvespre viatjar amb bus de nou fins a Ginebra i tornar el dilluns a primera hora a Catalunya. Que a la tarda s’havia d’obrir la botiga!

I és ara, en el present, quan aquestes sensacions alimenten el teu cor i la teva ment que, inevitablement, et tornaran a guiar de nou cap a les aventures de les teves muntanyes interiors.

Arnau. Equip Camarasa Muntanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Menú